La Roser s'ha jubilat

7d980995 055b 4676 9aa2 5e2d5735019e

Després de quasi 40 anys de dedicació a la nostra escola, la mestra Roser Tiñena s'ha jubilat.

Des de l'escola, tant companys, com alumnes i famílies, li agraim molt tota la feina feta durant aquest temps que l'ha convertit en una peça important de la història del nostre centre.

El trimestre passat vam fer un petit acte per desitjar-li molta sort i ella ens va llegir aquestes emotives paraules que també volia compartir amb tots vosaltres:

Com alguns de vosaltres ja sabeu a l'octubre em vaig jubilar. Amb aquestes línies volia acomiadar-me de tots aquells a qui no he pogut fer-ho personalment. Em venen al cap tants i tants records que se'm fa difícil expressar en poques paraules tot el que aquesta escola ha representat a la meva vida.
Santa Maria de Cervelló va ser la primera escola on vaig fer els meus primers passos com a mestra i on vaig aprendre l'ofici. Vaig arribar l'abril del 80 amb 22 anys per cobrir la substitució de l'Esther que havia donat a llum al seu primer fill, el Pol, i, després d'un parèntesi d'un any, vaig tornar per quedar-me definitivament aquí fins aquest passat mes d'octubre.
Quan vaig arribar a aquest poble no sabia ni que existia i, després d'una gran aventura per arribar a l'escola, em vaig trobar amb un centre tranquil, amb bon ambient, en plena natura, una de les primeres escoles catalanes on es portava a terme la immersió lingüística, i un equip de mestres jove amb moltes inquietuds i ganes de portar a terme la renovació educativa que s'estava iniciant per aquells anys. I després d'un curs a Badalona hi vaig tornar.
Santa Maria de Cervelló ha estat des de sempre una escola capdavantera en educació i en aquella època vam iniciar el que avui dia fan totes les escoles: classes en català, colònies, tallers, racons d'aprenentatge, pedagogia operatòria -treball per projectes com en diem ara-, revista escolar, introducció dels primers ordinadors, psicòloga, classes de música i E. física quan encara no n'hi havia a la resta d'escoles públiques, però l'AMPA i l'Ajuntament sempre van donar suport a les peticions del claustre per cobrir les necessitats que se'ns presentaven.
Escola de pares, fins i tot teníem un Equip directiu, quan el Departament encara només contemplava la figura del director. Ja amb això érem avançats i demostrava ben clarament un interès perquè tot el professorat s'impliqués i fes seva la gestió del centre, malgrat els inconvenients que representava.
Però no només ha estat important per a mi l'aspecte professional, la relació personal va ser un factor molt important per mantenir-me en el centre. El vincle afectiu que es va establir amb aquells companys encara dura. D'aquells inicis encara coneixeu molts de vosaltres a l'Esther, la Cèlia, la Gisela, la Maria, la Huerti, d'altres que ara no hi son aquí... La marxa d'alguns companys i companyes per trasllat de centre i per jubilació sempre m'ha fet sentir un buit en el meu interior, però el més gran va ser la d'aquelles companyes que ens van deixar definitivament: la Pepita, la Teresa... Junts vam passar moments bons, d'altres no tan bons però que ens van ajudar a tenir sentiments de pertinença a l'escola.
El centre ha anat canviant, han passat molts professors i l'escola també ha sofert una gran transformació. El pati fa goig, els espais han millorat molt i tot en general, però jo recordo amb nostàlgia aquella escola amb tres edificis, dos a l'altre costat de la riera, un d'ells "el galliner"on vaig passar amb la Marga, els primers anys al parvulari i del que guardo un grat record.
L'escola, en plena natura, donava moltes possibilitats de fer moltes i variades excursions amb els alumnes: a la riera, per on baixava aigua durant tot l'any, a Santa Maria, a can Sala, a Torrelles, a les Roques de can Riera, al Castell, a la font de la Resclosa, a can Esteve, a la Fàbrica de vidre, a can Via...
Aquests últims anys, lluny de la tutoria amb alumnes per formar part de la direcció, la relació amb vosaltres i els alumnes ha estat diferent, però formar part de l'equip directiu amb el Sergio i el Germà ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell professional com
personal.
I no puc passar per alt que aquesta escola també va ser l'escola del Carles, dels meus fills on els vaig veure fer-se grans i on vam viure amb molta intensitat uns anys de la nostra vida.
Vull pensar que el meu esforç i les meves idees han contribuït a millorar una mica l'escola Santa Maria, si més no aquest ha estat el meu propòsit durant tots aquest anys. Certament no sempre ha estat possible, però he tractat amb cor i ànima aconseguir aquest objectiu.
Ara us toca a vosaltres tirar endavant l'escola, però tots junts, amb treball, sentiment i il·lusió ho aconseguireu.
Molta sort!
 
Roser Tiñena
 
Roser, gaudeix molt d'aquesta nova etapa, t'ho has ben guanyat!
Aquesta escola sempre serà casa teva.
Vist: 197